Back Victor Horta Afrikaans فيكتور هورتا Arabic فيكتور هورتا ARZ Victor Horta AST Віктар Орта BE-X-OLD Виктор Орта Bulgarian Victor Horta Czech Victor Horta German Βικτόρ Ορτά Greek Victor Horta English
.jpg) (1900)  | |
| Nom original | (nl) Victor Petrus Horta |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 gener 1861 Gant (Bèlgica) |
| Mort | 8 setembre 1947 (86 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
| Sepultura | Cementiri d'Ixelles |
| Residència | Maison & Atelier Horta (1901–1915) |
| Formació | Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Lloc de treball | Maison & Atelier Horta (1901–1915) |
| Ocupació | arquitecte, professor, urbanista, dissenyador, contractista |
| Moviment | Modernisme i art déco |
| Professors | Alphonse Hubert François Balat |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Altres | |
| Títol | Baró Horta (1932–1947) |
| Cònjuge | Julia Carlsson (1908–) Pauline Heyse (1881–1906) |
| Fills | Marguerite Horta (  ) Pauline HeyseSimonne Horta ( ) Pauline Heyse |
| Pares | Pierre Horta i Henriette Coppieters |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861 – Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga,[1] considerat —conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar— el pioner del modernisme a Bèlgica.[2] Les cases principals de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[3] La Casa Tassel a Brussel·les, construït entre 1892 i 1893, es considera sovint la primera casa modernista belga. Les formes vegetals estilitzades corbes que va utilitzar Horta van influir en molts d'altres, inclòs l'arquitecte Hector Guimard, que la va utilitzar a la primera casa que va dissenyar a París i a les entrades que va dissenyar per al metro de París.[4][5] També es considera un precursor de l'arquitectura moderna pels seus plans oberts i el seu ús innovador del ferro, l'acer i el vidre.[6]
L'obra posterior d'Horta s'allunya de l'Art Nouveau, i esdevé més geomètrica i formal, amb tocs clàssics, com les columnes. Va fer un ús molt original de marcs d'acer i claraboies per aportar llum a les estructures, plànols oberts i detalls decoratius ben dissenyats. Les seves obres principals posteriors van incloure la Maison du Peuple/Volkshuis (1895–1899); Palais des Beaux-Arts de Brussel·les (1923–1929); i l'estació central de Brussel·les (1913–1952).
L'any 1932, el rei Albert I va atorgar a Horta el títol de baró pels seus serveis al camp de l'arquitectura. Quatre dels edificis que va dissenyar han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
- ↑ «Victor Horta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.289. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes, pg. 237
- ↑ Fahr-Becker, Gabriele, L'Art Nouveau, pg. 398
- ↑ «Brussels: revisiting the magic of Victor Horta». , 03-10-2011 [Consulta: 13 juny 2015].
- ↑ Oudin, Bernard, Dictionnaire des Architectes (1994), pg. 237